L'objectiu d'aquests materials és superar la dualitat que avui dia encara podem trobar quan es parla de tecnologia i de humanitats. Sovint ens trobem amb plantejaments que ens presenten la tecnologia com una disciplina que ens serveix per a fer la vida de les persones més còmoda, però sense cap relació amb característiques tan humanes com ara la bellesa, la sensibilitat, les emocions, el pensament, etc. Aquest plantejament extremadament utilitarista, sols ens pot portar a una societat tecnològicament avançada però força deshumanitzada. Desgraciadament, la història recent està plena d’exemples de com la tecnologia i la ciència sense el filtre humanista porten a un fals desenvolupament on la persona deixa d’estar al centre de qualsevol tipus de desenvolupament. Ara bé, aquest plantejament no ha de suposar en cap cas a renunciar al caràcter utilitarista de la tecnologia.

Les humanitats i la tecnologia no sempre han estat considerares com dos disciplines inconnexes que segueixen camins diferents. De fet, durant el Renaixement les humanitats incloïen la tècnica i la ciència, cosa lògica si ens fixem en la mentalitat renaixentista on l’home passa a ser el centre del món i busca tenir control sobre totes les coses. Leonardo Da Vinci, és un exemple d’humanista integral que s’interessa per la ciència, la tècnica, l’art, etc. Ara bé, aquesta manera d’entendre les humanitats va canviar a partir de la Il·lustració, quan el coneixement humà es va anar parcel·lant i la tecnologia i les humanitats sembla que agafen camins paral·lels sense cap punt de trobada. El punt màxim d’aquesta separació el trobem durant el romanticisme quan es va produir la separació definitiva entre tecnologia i humanitats. Només ens cal fixar en la manera com els artistes romàntics tractaven els avenços tecnològics de l’època, qualsevol artefacte era considerat com una creació monstruosa. Durant el segle XX tecnologia i humanitats tornen a apropar-se, alguns membres de les avantguardes integren la tècnica a les seves propostes artístiques.

Avui dia no podem seguir més amb aquesta idea de separació estèril entre la tecnologia i les humanitats. No hi ha cap dubte que la tecnologia determina d’una manera clara la manera que entenem i interactuem dins de la nostra societat. Així per exemple, la tecnologia ajuda a definir comportaments socials gràcies a aparells electrònics com ara ordinadors, i-Pad, telèfons mòbils que ens obren la porta a les xarxes socials, les quals construeixen i defineixen comportaments i relacions socials. Ara bé, la tecnologia necessita d’un filtre humanista per tal de no caure en una simple mecanització on l’home perd el control i són les màquines les que dicten el nostre destí tal i com passa al món de la pel·lícula Matrix. Per tant, les humanitats ajuden a que la tecnologia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés. D’altra banda, la tecnologia ha ajudat a democratitzar la cultura i el coneixement, tan sols ens cal pensar en el que va suposar el descobriment de la impremta, o el que avui dia han suposat les noves tecnologies, per tal que el coneixement i la cultura estiguin a l’abast de la major part de la humanitat.